Bones pràctiques en acollida de persones refugiades

Les mostres de solidaritat han d’orientar-se cap a l’acompanyament a les persones refugiades i la cooperació en els seus processos d’incorporació a la vida social quotidiana, una solidaritat de proximitat.

Per aquest motiu, s’han d’articular respostes conjuntes des de les administracions, les organitzacions socials i la ciutadania compromesa orientades a afavorir una atenció integral i fomentar l’autonomia de les persones refugiades buscant models d’acció social inclusius que assegurin la dignitat, el benestar i l’autonomia de les persones refugiades.

En aquesta línia, us presentem un banc de bones pràctiques en matèria de la defensa del dret d’asil i dels drets de les persones refugiades des de l’administració i des de la societat civil catalana.

Bones pràctiques en municipis

Pla Barcelona, ciutat refugi

Aquest pla prepara la ciutat per respondre amb eficàcia davant de qualsevol escenari: arribada normalitzada de persones a través dels contingents europeus; arribada massiva de persones en situacions imprevistes, i el flux constant d’arribades espontànies individuals o en família.

Els preparatius duts a terme amb les taules de resiliència de la ciutat, que integren representants d’un bon nombre de direccions i serveis municipals, inclouen diverses actuacions, com ara:

  • Reforçar els serveis municipals que han d’atendre les persones refugiades per acompanyar-les al llarg de les diverses fases del procés, i elaborar una guia d’actuació de tots els àmbits implicats, des de serveis socials i habitatge a salut, educació o treball.
  • Donar suport a través de convenis a les entitats que atenen persones refugiades per organitzar l’estada i el procés d’integració de manera àgil i eficaç.
  • Dissenyar un dispositiu d’emergència a aplicar en situacions imprevistes o en cas que arribin un nombre elevat de persones de manera sostinguda o més de 75 persones de cop que col·lapsin el programa estatal. És una mesura preventiva per garantir el funcionament ordinari de la ciutat malgrat la situació excepcional que pot provocar l’arribada de persones en un curt espai de temps.  S’inspira en el model del pla bàsic d’emergència municipal de Barcelona.
  • Organitzar la gestió del voluntariat i definir-ne els perfils i les tasques a desenvolupar per a cada una de les fases del procés, des de l’acompanyament en els desplaçaments i en les activitats d’esbarjo a la traducció i l’aprenentatge de llengües.

L’estratègia d’acollida consta de quatre fases: preparació, recepció, acollida i seguiment social. La seva aplicació dependrà del volum de persones que s’acullin, del calendari de l’arribada i, també, de les expectatives que elles mateixes tinguin sobre el seu futur.

Trobaràs més informació a: www.ciutatrefugi.barcelona/

Pla d’acollida de Sant Boi de Llobregat

El 18 de febrer de 2016 el Ple va aprovar el Pla municipal d’acollida a persones refugiades, el document en què l’Ajuntament concretava les mesures per fer de Sant Boi una ciutat d’acollida.

A més d’aprovar partides destinades a l’ajuda humanitària i l’educació per la solidaritat i incidència política a la ciutat, el Pla planteja l’obertura de cinc pisos a la ciutat a través dels quals s’oferiran 30 places d’acollida per a persones refugiades. Cada plaça d’acollida implica la posada en marxa de serveis especialitzats d’acompanyament psicosocial dirigits a afavorir l’autonomia de la persona i la seva integració.

Per altra banda, es posa especial èmfasi en la participació ciutadana en el procés d’acollida, amb la creació, en primer lloc, de la taula d’acollida i, en segon lloc, habilitant a la pàgina web de l’Ajuntament un formulari per registrar-se com a persona voluntària per oferir acompanyament per fer gestions, com a parella lingüística, fent tasques de traducció o mediació, oferint un habitatge que no s’utilitzi, etc. Moltes persones de la ciutat ja han ofert la seva ajuda.

Font: www.santboi.cat/fotos/cooperacio/PlaMunicipalAcollida_SantBoi.pdf

Sabadell al costat de les persones refugiades

Des de l’any 2001 es compta amb habitatges socials per a l’ús residencial de persones sol·licitants d’asil i refugiades, gestionats per CCAR.

S’han dut a terme programes de sensibilització, a través del programa municipal “Ciutat i Escola” i s’han editat diferents materials informatius.

Es compta, així mateix, amb un programa d’acollida temporal adreçat a les persones que sol·liciten asil, mitjançant:

  • Serveis de primera acollida: Assessorament jurídic a través del Servei Ciutadà d’Acollida als Immigrants (SCAI), sessions d’acollida, tallers de coneixement de l’entorn, apropament al món laboral i coneixement de la llengua.
  • Acompanyament individual de CCAR: empadronament, targeta sanitària, orientació i inserció laboral i informació sobre el procés de regularització.

Trobaràs més informació a: www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=43367&Itemid=1555

Molins de Rei, iniciativa ContraRumors

El web “Contrarumors.cat”, impulsat des de l’ajuntament de Molins de Rei, té la intenció de desmentir diversos missatges xenòfobs que arriben i circulen per la nostra societat, i recollir les accions que es duguin a terme des de la campanya Molins de Rei ContraRumors.

En aquest web s’hi pot trobar el recull de les tres exposicions que s’han dut a terme per tal de desmentir estereotips i prejudicis relacionats amb diferents temes: “I tu què creus?”, “Les raons de la cooperació” i “Refugiats”. A més, s’hi troben altres campanyes i accions, fruit del treball elaborat amb informacions contrastades per donar a conèixer la realitat que de vegades els mitjans de comunicació i diversos sectors intenten criminalitzar.

També es presenten les diverses iniciatives que s’estan duent a terme a Molins de Rei per tal de sensibilitzar la població. En aquest espai s’hi troben les activitats que es duen a terme com: falques radiofòniques, xerrades i materials editats.

També s’hi afegeix un apartat des del qual es pot reservar alguna de les exposicions i posar-se en contacte amb els impulsors de la iniciativa si es desitja ampliar-ne la informació.

Trobaràs més informació a: www.contrarumors.cat/

Lliçà d’Amunt, municipi acollidor

El Ple ordinari del 24 de setembre de 2015 va aprovar per unanimitat una moció de suport a l’acollida de població refugiada víctima de conflictes armats a la mediterrània, que incloïa l’oferiment del municipi com a territori d’acollida. Aquest compromís es va ratificar el març de 2016 per la Junta de Govern Local, que també va aprovar que la bandera de la Unió Europea de la façana de l’Ajuntament restés sense hissar fins que les administracions europees trobessin una solució per als centenars de milers de persones que han arribat a la Unió Europea fugint de les guerres, l’explotació i la gana.

L’objectiu d’aquest conveni és oferir una nova oportunitat a una família d’acollida perquè aconsegueixi, de manera progressiva, refer la seva vida, inserir-se socialment i laboralment i viure de forma autònoma.

L’Ajuntament també es compromet a donar suport i acompanyament a les persones acollides en tots aquells aspectes que necessitin i que siguin competència d’aquest organisme (empadronament, escolarització, atenció social, orientació laboral, etc.). En aquest sentit, s’ha creat una Taula d’acollida amb la implicació de diferents regidories (Cooperació, Ocupació, Educació, Salut pública, Acció Social…) que es coordinen per poder tirar endavant aquest projecte d’acollida de persones refugiades.

Trobaràs més informació a: www.llicamunt.cat/ca/pl54/informacio-d-actualitat/noticies-d-actualitat/id1964/llica-d-amunt-municipi-acollidor.htm

Ajuntament de Castelldefels

El 31 de març del 2016, el Ple de l’Ajuntament de Castelldefels va aprovar una moció en favor del bloqueig de l’acord entre la UE i Turquia. En aquesta moció, la qual reclama vies segures d’accés a la Protecció Internacional, la ciutat s’afegeix a la reclamació perquè el Govern assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades a les quals es va comprometre.

Per altra banda, es compromet a assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya a través d’un pressupost específic que, entre d’altres, garanteixi una acollida estable i de qualitat.

Text extret i resumit de: www.elcastell.org/ca/index/10953/Castelldefels-dona-el-seu-suport-als-refugiats-en-contra-de-.html

Trobaràs més informació a: www.castelldefelsambelsrefugiats.blogspot.com.es/

Ajuntament de Terrassa

Més enllà de les accions que s’estan duent a terme de cooperació municipal i preparació a la ciutat de l’acollida de les persones refugiades provinents de Síria, Terrassa també ha endegat un pla de sensibilització per a la ciutadania, per què es comprengui millor el concepte del refugi i aconseguir que tothom estigui el més informat possible d’aquesta situació.

Entre d’altres, s’han dut a terme sessions informatives i exposicions a càrrec d’entitats especialitzades en l’àmbit de les persones refugiades. L’objectiu era donar a conèixer el context de la crisi i les conseqüències que se n’han derivat.

A més, s’ha creat la Taula Local per a les Persones Refugiades, un nou espai de participació que neix amb l’objectiu de proposar actuacions consensuades en favor de l’acollida municipal al contingent de persones refugiades, informar a la ciutadania i promoure la seva participació. Per aquest motiu, aquesta activitat és oberta al públic en general, més enllà de les entitats que hi vulguin participar.

Trobaràs més informació a: blogs.terrassa.cat/terrassarefugi/taula-de-les-persones-refugiades/

Bones pràctiques en entitats de l’àmbit de Catalunya

Vacances en Pau

Qui n’és responsable? Federació ACAPS (federació d’entitats catalanes, solidàries amb el poble sahrauí).

Destinataris: Nens i nenes sahrauís dels campaments de refugiats a Tinduf.

Descripció general: El projecte Vacances en Pau consisteix en l’estada d’infants dels campaments de refugiats sahrauís durant dos mesos de l’estiu acollits en famílies de Catalunya. El projecte està organitzat per la Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport d’associacions solidàries, entitats, organismes i ajuntaments.

El projecte vol fomentar i impulsar l’apropament entre el poble sahrauí i el nostre país, així com donar suport polític al procés d’autodeterminació del poble sahrauí. Els infants són víctimes directes d’un conflicte que va començar l’any 1975 i que l’ONU i la comunitat internacional és incapaç de solucionar, on el Marroc n’és culpable i l’Estat espanyol n’és responsable.

Els infants són els més afectats per les difícils condicions de vida dels campaments de refugiats. No tenen cobertes les necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua potable i l’atenció sanitària. Les famílies solidàries es fan càrrec durant dos mesos de nens i nenes d’uns 10 a 12 anys. L’estada en famílies és una manera més de mostrar la solidaritat amb el poble sahrauí. Algunes famílies participen en l’acolliment compromeses i solidàries amb la lluita del poble sahrauí i d’altres per motius més emocionals i afectius, per donar alguna oportunitat a uns infants que pateixen i sobreviuen en unes condicions extremes.

Els infants sahrauís passen diverses revisions mèdiques i participen en tot tipus d’activitats que s’organitzen arreu de Catalunya.

Trobaràs més informació a: www.acaps.cat/campaments-projectes-de-cooperacio/els-nostres-projectes/vacances-en-pau/

Traçant camins

Qui n’és responsable? Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

Destinataris: Participants de programes de la CEAR/CCAR

Descripció general: L’objectiu de “Traçant Camins” és facilitar eines per a l’inici d’un procés d’inclusió a la societat d’acollida i al mercat de treball a persones refugiades en edat laboral, amb un coneixement mínim de l’idioma i que necessitin un impuls en el seu procés d’inserció. “Traçant camins” és un projecte de motivació i un procés d’acompanyament personalitzat per afavorir la participació social i ocupacional.

El programa pretén crear espais de creixement personal i professional que tenen com a objectiu principal millorar la ocupabilitat dels i les participants i la seva participació en la vida social i comunitària. Mitjançant un treball d’apoderament individual i grupal, es pretén fomentar l’autoestima, l’autoconfiança, les habilitats socials, les capacitats de comunicació i introduir elements d’inserció laboral a través del contacte amb empreses que ens acompanyen i intervenen durant el procés de la formació, promovent i facilitant el contacte i la inserció al món laboral.

Projecte Integra

Qui n’és responsable? Liderat per Exil amb la col·laboració de la CCAR

 Destinataris: persones víctimes de tortura en risc de vulnerabilitat social

Descripció general: el projecte “INTEGRA”, és un projecte d’acompanyament jurídic, social i terapèutic integral i especialitzat per a víctimes de tortura que pateixen un trauma complex i acumulatiu en risc d’exclusió social, iniciat a l’abril de 2013 per les entitats Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i EXIL.   Si bé el projecte se centra en la recuperació psicològica de les persones d’origen estranger extracomunitari que han patit tortura i que sofreixen d’un trauma complex i acumulatiu en risc d’exclusió social, aquesta recuperació no seria possible sense una intervenció integral. Al trauma que es pateix després d’haver estat víctima de tortura, al que s’hi sumen tots els periples soferts durant el procés migratori, s’afegeix el fet de trobar-se en una situació social molt vulnerable amb risc d’exclusió social. Estem parlant principalment de persones que han sol·licitat la protecció internacional (asil o altres formes de protecció) i se’ls ha denegat. Són situacions que no es trobaven socialment cobertes, les persones havien d’afrontar tot aquest procés soles sense cap tipus d’acompanyament i assessorament professional que els expliqui les alternatives i els ajudi a afrontar aquesta situació. El projecte Integra vol donar resposta a aquestes necessitats. Va ser un projecte co-finançat per la Comissió Europea, liderat per Exil amb col·laboració amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Trobaràs més informació a: www.centroexil.org/programas/27-proyecto_integra_ii_dedicado_a_victimas_de_tortura_en_grave_riesgo_de_vulnerabilidad_social

Video: https://vimeo.com/108274663

 

Visibles (Programa municipal de refugi de l’Ajuntament de Barcelona)

Qui n’és responsable? Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i SICAR Cat

Destinataris: persones que han sofert violacions de drets humans en origen o aquí.

Descripció general: el projecte VISIBLES té com a finalitat la resposta a les necessitats bàsiques de les persones que han sofert greus violacions de drets humans, a través de l’atenció social integral. És un projecte de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i SICAR Cat, que consisteix a millorar les capacitats d’acollida de la societat catalana de les víctimes de greus violacions de drets humans, mitjançant el reconeixement dels seus drets així com a través d’activitats d’assistència, d’atenció, d’incidència, de formació i de sensibilització.

Visibles contempla l’enfortiment de l’oferta de recursos residencials de caràcter temporal a través de l’apertura de 15 places (CCAR) i la cobertura de totes les necessitats bàsiques de les persones residents (CCAR i SICAR Cat) tant des del punt de vista de l’habitatge com amb el transport i la manutenció (alimentació, farmàcia, roba i productes d’higiene principalment).

Alhora, el projecte contempla oferir suport econòmic a través de prestacions socials i de transport a persones que no estiguin residint els pisos d’acollida del projecte.

El projecte Visibles està cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social de la Caixa.

Trobaràs més informació a: http://www.ccar.cat/wp-content/uploads/2016/10/Diptic-Visibles_ccar_cat.pdf

Programa Escriptor Acollit

Qui n’és responsable? PEN Català i Ajuntament de Barcelona

 Destinataris: escriptor o escriptora amenaçat

Descripció general: el PEN Català coordina, des de l’any 2006, el Programa Escriptor Acollit. Aquest programa, hereu de l’anterior Ciutats refugi impulsat pel Parlament Internacional d’Escriptors, té com a finalitat acollir durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits.

Fins al moment, Barcelona, Girona i Palma han estat ciutats refugi d’escriptors de Geòrgia, Síria, Tunísia, Algèria, Palestina, Egipte i Zimbabwe.

Barcelona va ser una de les ciutats presents a la primera Assemblea General de l’ICORN el 2006. The International Cities of Refuge Network (ICORN) és una xarxa de ciutats d’arreu del món que vetlla per la defensa de la llibertat d’expressió. Els escriptors han estat sistemàticament objectius d’amenaces i persecucions i la xarxa proporciona una resposta apropiada davant d’aquestes situacions.

Trobaràs més informació a: www.pencatala.cat/programes/escriptor-acollit/

Edició BAConverses amb refugiats mensual

Qui n’és responsable: BarcelonaActua

Entitats col·laboradores: ACCEM, CEAR

Destinataris: Persones refugiades derivades d’ONG

Descripció general: Trobades grupals on un cop trencat el gel, passen a ser parelles lingüístiques per conversar en castellà i/o català. L’objectiu és crear vincles amb les persones nouvingudes, mentre comparteixen experiències i els ajuden a resoldre tasques burocràtiques entre d’altres.

Les tasques a realitzar són:

  • Posar-se en contacte i coordinar-se amb la persona refugiada per quedar fora de les sortides grupals.
  • Mostrar-li la ciutat, llocs interessants, ajudar-lo a fer gestions tot practicant el castellà i/o català.
  • Passar informe als coordinadors del què s’ha fet a les sortides en parella.
  • Assistir sempre que es pugui a les sortides grupals que organitzaran els coordinadors.

Trobaràs més informació a: http://www.barcelonactua.org/ca/activitats/baconverses-amb-refugiats-mensual-1529-ca

Mentoria per a joves immigrants i refugiats

Qui n’és responsable? Coordinadora Mentoria Social-Associació Punt de Referència

Destinataris: Joves que provenen d’entorns vulnerables

Descripció general: amb l’objectiu de promoure la mentoria com a eina d’acció social, de coordinar accions conjuntes i de sumar esforços per a la recerca, l’associació Punt de Referència, la Universitat de Girona i la Fundació Servei Solidari, ambdues amb el seu projecte Rossinyol, i la Fundació Èxit, han creat la Coordinadora Mentoria per a la inclusió. Avui dia un total de 2.515 infants i joves entre 8 i 23 anys han participat en un programa de mentoria, i 2.601 adults i joves majors de 25 anys han estat mentors. La mentoria social suposa una millora per al desenvolupament personal de joves que provenen d’entorns vulnerables en aspectes claus com el rendiment escolar, el contacte amb el món laboral i la millora en aspectes emocionals. Aquest acompanyament personal entre el mentor i el jove crea una relació de confiança entre tots dos que fa augmentar les expectatives i l’autoestima del mentorat.

Text extret de: www.fundaciocarulla.cat/ca/premis-francesc-candel/guanyadors

Trobaràs més informació a: mentoriasocial.org/

Qui n’és responsable: Associació Sociocultural La Formiga

Hi donen suport: Regidoria de Dones i Joventut- Ajuntament de Barcelona, Caixa Terrassa, Direcció d’Immigració, Departament de Benestar Social i Família, Generalitat de Catalunya, Fundació Acsar, Institut Català de les dones.

Destinatàries: Dones immigrades residents al Poble Sec.

Descripció general: Accions de promoció de la inclusió social i la participació comunitària de dones nouvingudes al barri del Poble Sec.

Mon Barri és un programa de foment de la inclusió social de dones immigrades que combina accions formatives amb assessorament formatiu i laboral, coneixement de l’entorn, recursos comunitaris i altres activitats.

L’objectiu general de Mon Barri és afavorir el procés d’integració social de les dones nouvingudes al barri del Poble Sec en tant que ciutadanes de ple dret mitjançant la creació d’un espai de capacitació en habilitats i coneixements bàsics per enfortir la seva autonomia personal, potenciar el seu desenvolupament social i impulsar la seva participació ciutadana.

Per assumir aquest objectiu principal el projecte planteja aquests objectius específics:

  • Millorar les seves competències lingüístiques mitjançant classes d’alfabetització i intercanvis lingüístics amb altres dones del barri.
  • Oferir un espai de trobada i relació social per a les dones nouvingudes que serveixi com a plataforma per a la creació d’una xarxa social.
  • Potenciar l’autonomia i el desenvolupament personal de les participants mitjançant activitats de coneixement de l’entorn i de participació ciutadana.
  • Dinamitzar la seva integració ciutadana en el barri, en una xarxa social i uns espais diferents dels habituals.
  • Apropar i fomentar vincles amb recursos i entitats del barri.

Al 2008, va rebre el XXII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany de la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona.

Trobaràs més informació aquí: www.laformiga.org/diba_projecte/mon-barri/

 

Cor Àkan

Qui n’és responsable: ÀKAN, Associació de Suport i Acollida d’Immigrants

Destinataris: Persones immigrades

Descripció general: el Cor Àkan nasqué el 9 de gener del 2005, un any després que es fundés l’associació de caire voluntari Àkan de suport i acollida a immigrants de Girona i Salt. Aquest projecte artístic sorgí de l’interès i les ganes dels mateixos alumnes de classes de llengua catalana que imparteix el voluntariat de l’Associació Àkan. Així, a més de la motivació ordinària d’afecció a la música, afegia raons ben particulars, com ara la millora fonètica i lingüística, el coneixement de l’entorn geogràfic i humà, la integració de diferents ètnies, la implicació de diferents públics en l’acolliment i coneixença de la realitat migratòria i la dignificació dels mateixos cantaires en experimentar la presentació en públic i la recepció de la qual eren objecte.

En el transcurs de la seva existència la coral ha tingut diferents directors i directores, i acompanyants instrumentistes –guitarra, teclat, percussió- que han possibilitat aquest projecte. Actualment el Cor Àkan està dirigit per Mariona Callís, i compta amb el suport musical al teclat d’Albert Genís.

Text extret de www.fundaciocarulla.cat/…/DOSSIER%20COR%20ÀKAN_0.doc